Des de fa relativament poc temps m’he trobat en la situació d’explicar l’associació a diferents persones que no la coneixien. Ha estat en molts casos en resposta a una pregunta: “- Sou una associació que defensa el part natural?”
DONA LLUM no defensa el part “natural”, defensa el part RESPECTAT.
Significa el mateix? Un part natural pot ser un part respectat, de fet és més probable que un part “natural” (entenent-lo com a fisiològic – sense medicalització ni intervencions) sugui respectat que un de medicalitzat, però tot i així, per mi en aquest moment la resposta es rotundament que no, no és el mateix.
La raó està en la motiu. Entenc que el motiu de tenir algo “natural” ve d’una filosofia naturista, de la idea de en general a la vida, allò que respecta les propietats dels elements de la natura és més sa: aliments, tractaments per millorar la salut, la manera de fer productes… per tant, també seria més sa un part sense modificar les característiques propies del procés.
El motiu de DONA LLUM, i entenc que d’altres associacions amb objectius similars, és molt molt diferent. La defensa del part respectat és la defensa de l’autonomia de les dones com a propietàries del propi cos, de la seva vida familiar i de drets fonamentals. La motivació de DONA LLUM és desterrar paternalismes i jerarquies, enganys i sobre tot, violències institucionals, més evidents o més subtils. Busquem eliminar la desinformació, recuperar el poder de decidir les circunstàncies en les que rebem els nostres fills.
Que això comportarà que un part fisiològic sigui la norma és força probable. Un part fisiològic per a una dona informada i preparada per viure’l (la capacitat la tenim) i sense por, es en la majoria de casos molt més saludable i segur.
La raó és ben sencilla: les intervencions médiques tenen avantatges quan ja hi ha complicacions per solventar, abans no només no serveixen per preveure complicacions sino que afegeixen riscos. Fem-ne un repàs: la peridural en un part normal treu el dolor, però no ajuda a previndre riscos: per se no disminueix el risc d’una hemorràgia, ni d’una distòcia. Ans al contrari, limita la movilitat i per tant dificulta la correcta col·locació del nadó i el seu descens. S’afegeix el risc d’hipotensió i augmenta les tases de cesàries, instrumentalització, i una intervenció que sovint no queda registrada: la maniobra de kristeller. L’oxitocina, durant la dil·latació en un part normal, no té tampoc un efecte protector front a possibles riscos inherents al part: la seva funció és accelerar-lo (després de l’expulsiu sí te efecte sobre el risc d’hemorràgies). Però fa el part més dolorós i incrementa la dinàmica uterina de manera que és més fàcil que el benestar fetal quedi compromés. El trencament ARTIFICIAL de la bossa no disminueix cap risc, però incrementa el risc d’infecció i de prolapse de cordó, una complicació que pot ser molt perillosa pel nadó. De fet, fins i tot la monitorització continua té inconvenients, i no avantatges, enfront l’auscultació intermitent a la majoria de parts.
Per aquests motius, aquesta idea que ha calat tant a la societat, de que el part intervingut és més segur i de que necessitem les intervencions per portar als nostres fills al món de la millor manera possible és un gran mite del que les dones ens hem d’alliberar. La idea de que tenir un “part natural” implica prescindir de seguretat en favor d’un aire de romanticisme és absolutament equivocada.
Entendre a les dones no com a ignorants que han de limitar-se a rebre indicacions i sotmetre’s a les decisicions dels professionals santiaris, sinó com a persones adultes, capaces de comprendre les característiques de les diferents opcions i de prendre decisions adequades, i em sembla que no es massa demanar, ja que son drets recollits a la llei, portarà sens dubte cada dop més a les dones al camí d’un part no intervingut.
Però, n’hi ha prou amb tenir la informació? Què passa quan la dona informada es troba amb protocols obsolets, ments paternalistes i autoristarismes que intenten relegar-les al paper passiu imperant, a base de pors, pressions i coaccions? No és això violència contra les dones i els nadons, contra les famílies?
Segurament a la majoria de la població pensarà que estaré exagerant, moltes dones pensen que a elles no els han fet això. Jo els pregunto: en cap moment heu arribat a plantejar al vostre professional la possibilitat de prendre una decisió diferent al que us està indicant? Feu la prova. Quan us en adoneu que en realitat no us respecten tant com us penseu, quan veieu que el vostre dret a decidir és robat, segurament en aquell moment entendreu més que mai, que és DONA LLUM.
