Què és un pla de part?

 

És un document al qual la dona manifesta la seva voluntat en relació al procés de part, la seva atenció i a les intervencions sanitàries que d’aquesta atenció se’n derivin.

 

Alguns models de pla de part:

Model de Pla de part de la Generalitat de Catalunya
Model de Pla de part del Ministeri de Sanitat 
Model de Pla de part de la Junta d’Andalusia

Es tracta d’un document legal?

Sí, ja que es tracta de l’expressió del dret a decidir reconegut a l’article 2 de la Ley Básica Reguladora de la Autonomía del Paciente y de Derechos y Obligaciones en Materia de Información y Documentación Clínica (LBRAP)

Artículo 2. Principios básicos.

1. La dignidad de la persona humana, el respeto a la autonomía de su voluntad y a su intimidad orientarán toda la actividad encaminada a obtener, utilizar, archivar, custodiar y transmitir la información y la documentación clínica.

2. Toda actuación en el ámbito de la sanidad requiere, con carácter general, el previo consentimiento de los pacientes o usuarios.

El consentimiento, que debe obtenerse después de que el paciente reciba una información adecuada, se hará por escrito enlos supuestos previstos en la ley.

3. El paciente o usuario tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles.

4. Todo paciente o usuario tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados en la ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.

5. Los pacientes o usuarios tienen el deber de facilitar los datos sobre su estado físico o sobre su salud de manera leal y verdadera, así como el de colaborar en su obtención, especialmente cuando sean necesarios por razones de interés público o con motivo de la asistencia sanitaria.

6. Todo profesional que interviene en la actividad asistencial está obligado no sólo a la correcta prestación de sus técnicas, sino al cumplimiento de los deberes de información y de documentación clínica, y al respeto de las decisiones adoptadas libre y voluntariamente por el paciente.

7. La persona que elabore o tenga acceso a la información y la documentación clínica está obligada a guardar la reserva debida.

No hi ha cap formulisme especial amb que s’hagi de manifestar la voluntat dels usuaris, més enllà de que consti per escrit en alguns casos, motiu pel qual, un document titulat “pla de part” es perfectament vàlid. Pot ser un escrit redactat per nosaltres mateixes, es poden utilitzar models ja preestablerts, i fins i tot avui dia n’hi ha models proposats per l’administració o pel propi centre assistencial.

On l’he de portar? A qui li dono?

És recomanable aportar vàries còpies. Una es dóna al professional que t’atengui a les visites a l’hospital, dues s’entreguen a l’Atenció a l’Usuari demanant per escrit que s’inclogui a la vostra història clínica, una de les còpies us l’han de tornar segellada al mometn. I la tercera és per portar el dia del part.

Si els plans de part fossin acollits amb la importància i el respecte que mereixen les nostres decisions potser no caldria fer-ne tantes. Però és habitual que no arribin al nostra historial si només donem una copia al professional, o que el dia del part ningú se’l miri encara que el tinguem dins l’historial.

I si canvio d’opinió?

Pots canviar la teva decisió en qualsevol moment. Si per exemple havies expressat que no volies analgèsia epidural, pots demanar-la i no se’t pot negar pel fet d’haver-ho posat al pla de part.

Poden no acceptar el pla de part?

Legalment no. Els professionals no tenen competència per a acceptar o rebutjar un pla de part, ja que conté decisions lliures i informades d’una persona major d’edat, en ple exercici de les seves facultats mentals, en relació a intervencions que afecten a la seva salut i al seu cos i la del seu fill, sobre el qual ostenta la patria potestat.

De tota manera, encara es habitual que es rebutgin. Malauradament un percentatge important dels professionals sanitaris desconeixen aquests aspectes legals i segueixen pensant que un usuari, en el moment que accepta l’assistència d’un centre concret, està acceptan implícitament els seus protocols d’actuació. Això no és cert i mai les guies pràctiques dels professionals poden estar per sobre de drets reconeguts a lleis bàsiques. La negativa a acceptar el nostre pla de part reflecteix l’arrelament en el centre o professional en aquestes idees errònies, que difícilment podrem canviar durant el procés de part.

Tampoc el fet de que el centre tingui el seu propi model de pla de part justifica que es rebutgi un model fer per nosaltres.

Tanmateix, hem de tenir en compte que generalment el pla de part es redacta pensant en un part de baix risc sense complicacions. Hem de tenir en compte que les circunstàncies poden fer necessàries algunes de les intervencions de les qual expressavem rebuig. En aquest casos, hem de ser informades d’aquesta circunstància i tenim dret a decidir. Les intervencions han de ser les imprescindibles per a corregir la circunstància i no ha d’implicar tot un pack d’intervencions. També les nostres decisions, com per exemple la de fer ús d’analgesia epidural, poden implicar la necessitat d’intervencions afegides per a que es segueixi desenvolupant el part.

Què és un consentiment informat?

La Ley de Autonomía del Paciente defineix el consentiment informat com a “la conformitat lliure, voluntària i conscient d’un pacient, manifestada en el ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada, per a que tingui lloc una actuació que afecta a la seva salut”. Les anomenades “fulles de consentiment informat” son formularis elaborats per cada centre professional per facilitar el dret a coneixer i decidir.

Es tracta d’un document la finalitat del qual és garantir el dret a la informació i a l’autonomia del pacient, tot i que en molts casos s’ha anat desvirtuant fins a convertir-se en una eina per als professionals sanitaris de defensa judicial.

Quins requisits ha de complir el consentiment informat?

Tot document de consentiment informat ha de tenir, segons la Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació a la Salut i l’atenció sanitària el contingut següent:

•  Identificació del pacient, del facultatiu que demana el consentiment i dels serveis mèdics que duran a terme el procediment

•  Procediment que es proposa i característiques

•  Conseqüències segures o molt probables que té aquest procediment

•  Riscos típics i riscos personalitzats

•  Declaració de llibertat i de coneixement que pot demanar ampliació de la informació, que pot negar-se o que pot desdir-se del consentiment

•  Data i signatura del malalt

Sovint, els fulls titulats com a Consentiment informat que s’ofereixen a les embarassades no compleixen aquests requisits. A més, solen demanar l’acceptació de tot un bloc de procediments, quan cada consentiment informat s’hauria de referir a un de sol. En tot cas, no tenim obligació d’acceptar tot el conjunt de procediments, sinó que podem fer les esmenes que considerem necessàries (com per excepte escriure “no accepto” al costat de les intervencions indesitjades) per tal de que les nostres decisions quedin convenientment reflectides.

 

Puc canviar d’opinió respecte a les intervencions autoritzades per escrit?

Pots fer-ho en tot moment fins al començament de la mateixa i manifestar-ho oralment, tot i que aquesta circunstància haurà de quedar reflectida per escrit (per part del centre).

 

Tinc l’obligació de signar el document de consentiment informat?

El consentiment informat és per a l’usuari un dret, no un deure. Però sí es un deure per al professional tenir aquest consentiment signat per a poder procedir a l’acte assistencial. En tot cas, hem d’assegurar-nos que hem rebut tota la informació i hem pres la decisió lliurement, i que el document reflecteix exactament el que hem decidit, i si es així, signar.

 

I si em diuen que en aquell centre “no ofereixen la possibilitat de fer part natural”?

La Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària estableix el dret a escollir entre les diferents opcions terapèutiques i a renunciar a rebre tractaments mèdics o les actuacions sanitàries proposades.

Diu la LBRAP a l’article 21: “[…] el fet de no acceptar el tractament prescrit no donarà lloc a l’alta forçosa quan existeixen tractaments alternatius. Aquestes circumstàncies quedaran degudament documentades.”.

Per tant, tot i que un centre no hagi establert una guia de pràctica clínica dirigida a atendre els parts d’una manera no intervinguda, tenim drets a ser atesos en el nostre part (servei del que es disposa) renunciant a les actuacions sanitàries que considerem convenients. En tot centre, encara que no existeixi el protocol establert, és possible una atenció al part sense que es duguin a terme intervencions innecessàries, sense oxitocina, sense trencament artificial de la borsa amniòtica, sense la obligació d’estar en una postura determinada…

 

Un pla de part és un consentiment informat?

Un pla de part és l’expressió de les teves decisions, però pot fer la funció de “full de consentiment informat” si reuneix els requisits per ser-ho.

Per exemple, podem trobar que el pla de part de la Generalitat de Catalunya es titula “ MODEL DE DOCUMENT DEL CONSENTIMENT INFORMAT PER A L’ASSISTÈNCIA DE FORMA NATURAL AL PART NORMAL” però no compleix els següents requisits per a ser un consentiment informat:

•  Característiques del procediment que es proposa

•  Conseqüències segures o molt probables que té aquest procediment

•  Riscos típics i riscos personalitzats

Però sí que es un document on podem expressar una sèrie de decisions.

 

CONSIDERACIONS FINALS

En els últims anys la situació respecte al reconeixement del pla de part ha canviat molt. Ha ajudat molt en aquest sentit el fet de que hagin aparegut models institucionals, com en el cas de Catalunya amb el pla de part de la Generalitat. Això suposa un reconeixement del dret de les dones a expressar les seves preferències.

Fa temps també hi havia l’afegit que, tot i que l’evidència científica i les recomanacions de la OMS fa molt de temps que avalen les peticions que generalment es fan als plans de part, no hi havia al nostre país documents de consens reconeguts elaborats sobre una atenció no intervencionista. Això ha canviat amb l’Estrategia de Atención al Parto Normal en el SNS en el marc de la qual s’ha elaborat la
 Guía de Práctica Clínica sobre la Atención al Parto Normal. Gràcies a aquest document queda patent que el tipus d’intervenció sol·licitada als plans de part no només son una manera de viure el part de manera més satisfactòria i propera a les nostres expectatives, sinó també una demanda d’acord amb l’evidència científica i les bones pràctiques en relació a l’assistència de qualitat del procés del part normal.