Fa 1 any que en Xavi –la meva parella i pare d’en Jan- i jo (Anna) que vam tenir una de les experiències més màgiques de la nostra vida: el naixement d’en Jan. Un regal per a tota la vida…
Després de detectar-li un càncer al meu pare em vaig quedar embarassada, un regal per tots. Va ser un embaràs perfecte físicament sense cap complicació: vaig córrer fins els 5 mesos, sense nàusees ni marejos i em sentia molt forta físicament. Emocionalment va ser molt dur: el divendres 12 d’abril el meu pare ens va deixar (als 7 mesos d’embaràs) sense poder conèixer el seu primer nét…12 hores…
Arribades les 40 setmanes tot continua igual i comencen les apostes sobre la data de naixement, nervis… corretges a les 41 i tot a lloc i perfecte. 41+3, 41+4… tenia el pressentiment (només li vaig confessar a en Xavi) que naixeria el divendres 12 de juliol, i així va ser…12 hores…
El Part: no sabíem com aniria però teníem clar que el volíem gaudir!
Els 2 dies abans tenia les típiques contraccions Braxton sense dolor però el 11 a la nit van començar a ser doloroses i cada 5 minuts. Després de 2h en Xavi em va empènyer cap a l’hospital de Granollers (4:00). Estava dilatada d’un centímetre però al tenir les contraccions tan rítmiques van decidir pujar-me a l’habitació per a fer la dilatació on van esdevenir cada vegada més doloroses. Em sentia amb força i valenta, però la llevadora del torn no em va mostrar cap confiança i em sentia insegura…
Cap a les 7:00, vaig baixar de nou a la zona de parts i em vaig trobar a la Laia (una de les llevadores del curs pre-part) i l’Olga. Tot va canviar: 180graus. Estava de 4cm i tenia molt clar que era un acte íntim i que érem en Xavi i jo qui volíem ajudar a néixer en Jan. Vam sintonitzar molt bé amb les llevadores i vam fer un gran equip. Van recomanar-me pujar de nou a l’habitació i deixar la banyera per a més tard, perquè les contraccions s’havien espaiat i si venia el ginecòleg, em posaria oxitocina i tot canviaria…
Les contraccions, cada vegada més doloroses, esdevenien cada vegada més seguides i cap a les 11:00 vaig demanar anar a la sala de part natural per a poder tenir més intimitat. La part més animal de mi mateixa començava a sortir…
La sala de part natural de l’Hospital de Granollers disposa de banyera, lavabo, llit ergonòmic, música, llums d’ambient…vaig passar-me 2 h a la banyera fent dilatació, ja estava de 8 cm!El dolor era molt fort i estava molt cansada; la força d’en Xavi i les llevadores em van animar a continuar.
Un cop asseguda al llit va venir la part més dura. Com que no havia trencat aigües me les van haver de punxar, i l’expulsiu no acabava de culminar perquè en Jan tenia el cap massa gran. No podia més i vaig demanar l’epidural però… massa tard! Després d’una petita episiotomia en Xavi va ajudar a néixer en Jan! Màgia absoluta…va néixer amb el ulls oberts i el vam abraçar, vam abraçar la felicitat. 12hores per néixer i 12 hores per morir, el divendres 12. Un regal per a tots i per a tu papa…
Un naixement que vam gaudir i una experiència vital inoblidable que tenia ganes de compartir!
Gràcies Laia, Olga, papa i als meus homenets: Xavi i Jan.
