Concretament estableix que es van vulnerar els drets humans de la dona, en aquest cas els del respecte a la vida privada i familiar i a la intimitat, i que s’ha de tenir en compte l’especial sensibilitat d’un part. No té cap dubte de que la presència d’estudiants va vulnerar aquests drets i de que a més a més es va vulnerar la seva confidencialitat ja que als residents els havien explicat la historia clínica de la dona sense el seu consentiment.
Resum del cas
A l’abril de 1999 una dona va donar a llum a un hospital de Sant Petersburg. Durant la dilatació van adormir-la amb sedants vàries vegades, perquè patia de “fatiga”. En un dels períodes de semi vigília li van donar un fulletó advertint-la de la presencia d’estudiants a l’hospital. En el moment del part es va oposar a que els estudiants miressin però no li van fer cas, de manera que va parir semi inconscient davant el metge i diversos residents.
La dona va presentar una reclamació davant l’hospital que va ser desestimada amb els arguments de que ja se li va avisar amb el fulletó i que en qualsevol cas la presència dels estudiants no va influir en el desenvolupament del part i que la atenció mèdica rebuda va ser la millor.
La dona va denunciar l’hospital als Tribunals russos l’any 2000, que dos anys després novament van donar la raó al centre mèdic acceptant els arguments d’aquest últim. Es van creure la paraula del metge que va atendre el part que va dir que la dona havia donat el seu consentiment implícit sense convocar altres testimonis ni tenir en compte que la dona havia estat semi inconscient.
Després d’aquesta sentència, el 2004 l’afectada va apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha fallat al seu favor.
Concretament estableix que es van vulnerar els drets humans de la dona, en aquest cas els del respecte a la vida privada i familiar i a la intimitat, i que s’ha de tenir en compte l’especial sensibilitat d’un part. No té cap dubte de que la presència d’estudiants va vulnerar aquests drets i de que a més a més es va vulnerar la seva confidencialitat ja que als residents els havien explicat la historia clínica de la dona sense el seu consentiment.
En quant al consentiment, el Tribunal estima que un fulletó informatiu no és suficient i molt menys si es té en compte que se li va donar quan estava en un estat de semi inconsciència induïda per medicaments i per tant no era capaç de prendre una decisió, afegint-hi que per la seva situació encara que hagués volgut no hagués pogut anar enlloc més.
Per tant, el Tribunal sentència el 9 d’octubre de 2014 que l’hospital va vulnerar els drets humans de la dona i el condemna a indemnitzar-la amb 3.000 euros per danys morals conseqüència de l’estrès i la frustració que va experimentar.
Aquesta sentència és molt significativa perquè suposa un avenç en els drets humans al part. D’altra banda lamento que aquesta dona hagi hagut d’esperar quinze anys per a veure com es fa justícia i l’actitud insensible de l’hospital i dels tribunals russos.
M’emociona saber que li han reconegut la raò. Sé que és molt. Però no puc evitar dir em sembla una quantitat insignificant sé que un moment tan màgic com aquest no te preu però que a sobres te l’espatllin i el valorin d’aquesta manera menys. Segur que ha hagut de gastar molt més per intentar sanar la ferida i a sobres no l’ha sanat segurissim. Ha aprés a conviure-hi.
Però molt contenta per la resolució tot i que 15 anys després… “Nunca es tarde si la dicha es buena” com hagués dit la meva àvia
Totalment d’acord amb tu, Nàdia.
Lamentablement, ara per ara, aquí funciona la cosa molt semblant a Rússia. La justícia no mira pels drets de les usuàries, només els procediments i els resultats. A veure si comença a canviar i apareixen més precedents.
Pingback: Part respectat (instrumentalitzat o no) | Pearltrees