Hola! Em dic Agnès i soc la mare de la Laia, que té 3 mesos i mig. Nosaltres vivim a Lleida i vam decidir tenir a la Laia a l’Arnau de Vilanova.
No tenia molt clar si volia epidural o no, ja que em feia por el dolor, així que amb la meva llevadora vam quedar que ho decidiria en funció de com anés el part.
El dia 3 d’abril vaig estar veient vídeos de parts i em vaig espantar molt, no volia patir. Al anar a dormir encara estava espantada i plorava molt. A la 1 de la nit em vaig despertar i vaig veure que havia trencat aigües. La por va desaparèixer.
Vam anar a l’hospital, i com que no tenia contraccions ens van enviar cap a l’habitació. L’endemà al migdia continuava sense contraccions, així que van decidir posar-me prostaglandina i em van enviar a l’habitació un altre cop. La veritat és que quan em van dir que m’induirien el part se’m va caure el món a sobre.
Al cap de poca estona vaig començar a tenir contraccions i vaig baixar al box de dilatació perquè no ho aguantava. Les contraccions em feien molt mal, era insuportable i vaig demanar l’epidural. Em van mirar pero només estava de 3cm, així que van marxar i quan van tornar per posar-me-la ja estava de 8cm, i ja no me la podien posar.
Resulta que la Laia no estava prou girada, així que vam intentar posar-me dempeus o de genolls per ajudar-la a colocar-se bé, però aquell dolor m’impedia moure i l’esquena no aguantava aquelles posicions. Però de cop es va acabar ja que em van venir les ganes d’empènyer, i tot va ser més fàcil.
La Laia estava girada i quan empenyia dilatava del tot, així que vam passar a la sala de parts. Em van ensenyar amb un mirall el seu caparró i me’l van oferir per veure-la néixer, però no podia tenir els ulls oberts. Ràpidament la Laia va treure el cap, però van veure que portava 2 voltes de cordó i hi va haver algun moment de dubte. Al final amb una última empenta va néixer!
El que m’havia espantat 24 hores abans resulta que va ser el més fàcil. L’únic que em va fer mal va ser la episiotomia, ja que no m’ho esperava. Després de revisar-la me la van donar i tot el patiment va acabar. En aquell moment considerava que era una experiència molt bèstia, amb molt dolor, però ara estic contenta de que no em posesin l’epidural.
Actualment gaudim molt de la Laia, la lactancia i el “porteo”, i ja pensem en el blw.
Va ser una experiència molt dura però ho tornaria a fer (això si, demanaria que esperessin més a induir-me el part).
Bravo! què valenta!