Amb motiu de la Setmana Mundial del Part Respectat, DONA LLUM, com cada any, ha organitzat unes jornades. La d’enguany, “Parir és Poder”, es celebra el pròxim dissabte 17 de maig.
La ponència que obre el dia és “Part i poder: contextualització antropològica” de la mà de MATER- OBSERVATORI DE LES MATERNITATS I PATERNITATS CONTEMPORÀNIES.
– Ens expliqueu qui formeu part d’aquest observatori i quins són els vostres projectes actuals?
Actualment el grup està composat per quatre antropòlogues socials i culturals que també som mares: la Laura Cardús, la Serena Brigidi, la Sarah Lázare i la Marta Ausona. Som activistes que volem treballar col·laborativament amb d’altres mares i amb les associacions aportant els nostres coneixements i eines per a que puguin ser útils alhora de fer que els embarassos, parts i criances es converteixin en moments d’apoderament i dignitat per a mares, infants i famílies. Volem donar visibilitat a les maternitats, les paternitats i a la importància de la cura i de la reproducció en el sosteniment dels éssers humans i de la Vida. El fet que dues de les components del grup, la Laura i la Serena, tinguin una trajectòria dins de l’antropologia visual ens fa estar interessades, també, en la relació entre les imatges i la construcció social de la maternitat.
A part de treballar en projectes conjunts, com la realització de cursos, cada una de nosaltres du a terme diferents investigacions relacionades amb les maternitats i les paternitats contemporànies.
La Laura Cardús, que també és antropòloga visual, està realitzant una recerca qualitativa a partir d’entrevistes en profunditat amb dones de diferents edats sobre les experiències de part en les seves famílies i com els discursos que s’han transmès al seu voltant (de les seves mares, àvies, amigues….) contribueixen a la construcció d’una por social i individual al part.
La Sarah Lázare, des del 2009, està realitzant una recerca etnogràfica sobre processos d’humanització del naixement -estudi comparatiu entre sanitat pública i privada- i la violència obstètrica a través de les nocions de salut i corporalitat a Barcelona. Està interessada, també, pels moviments socials activistes i internacionals que reclamen un nou model d’assistència sanitària on la gestació, el part i el post-part puguin ser entesos des de la normalitat i no des de la patologia.
La Marta Ausona, des del 2012, realitza una recerca etnogràfica sobre els alletaments materns de llarga durada social i altres usos del cos en la criança. Enfocant el seu interès, especialment, en la importància simbòlica de la llet materna alhora de crear vincles i en els tabús existents a Occident envers la corporalitat femenina.
En els últims anys la Serena Brigidi s’està dedicant a la medicalització de l’embaràs i la criança, les teories neurocientífiques en referència al part fisiològic, la lactància materna i als efectes i vincles d’aquestes pràctiques amb la Salut Pública. Un altre camp d’interès és l’absència de conciliació entre vida laboral, familiar i personal i la seva repercussió en la salut (salut física, mental…) dels pares i fillxs. Porta una important línia d’investigació en el camp audiovisual on combina l’anàlisi d’aquest material amb una metodologia tradicional d’estudis (sobretot itineraris corporals i entrevistes en profunditat) investigant sobre el paper de les mares i les representacions dels parts a la pantalla.
– Què ens pot oferir la mirada antropològica en el procés de maternitat actual?
Creiem que la reproducció és la clau en la societat -per entendre-la i transformar-la- i cal estudiar-la, i donar-li un lloc dins les Ciències Socials i l’Acadèmia (universitats, congressos, seminaris, etc) com quelcom que afecta i es afectat per l’economia, la religió, les estructures de parentiu, l’educació, les relacions de gènere, la política i la ciència.
També considerem necessari portar les visions i anàlisis de l’antropologia als espais de reflexió i acció sobre la maternitat i la criança, des de la creença que podem contribuir a avançar en debats i activitats, enriquint-nos mútuament.
La visió antropològica és una potent eina alhora de qüestionar i deconstruir allò que donem per suposat dins la nostra societat, ampliant la mirada a tot allò que també podria ser d’una altra manera. La mirada antropològica, doncs, en posa a totxs i a tot “en qüestió”, especialment als ordres simbòlics dominants, capgirant la realitat i obrint l’imaginari d’allò possible. Pot oferir, també, un contrast de les nostres maneres de fer dins les m(p)aternitats amb les maneres de fer d’altres societats, ampliant les definicions de què és ser mare, pare i de com es pot criar.
A nivell pràctic, com antropòlogues, volem ser un vehicle de diàleg entre les usuàries i les institucions. En aquest sentit, també és la nostra intenció donar visibilitat a la feina que podem fer per la via de portar la investigació a la praxi (Antropologia Aplicada), tal com en altres països, a les antropòlogues, se les considera útils en el camp pràctic de l’educació, la salut, les polítiques socials …
Ens podeu fer una petita pinzellada del que podrem escoltar a la jornada?
A més de presentar-nos en societat per primera vegada, volem donar una petita mirada socio-històrica de com el part i les relacions de poder es relacionen a Occident, sobretot en les darreres dècades.
Observarem com el control social s’inscriu sobre el cos i s’expressa dins l’àmbit biomèdic. Escoltarem com les dones s’han anat apoderant dels seus propis processos de part i criança defugint del paper passiu que se’ls hi ha atribuït històricament.
Durant molt temps, a les dones, se les ha convertit en pacients, en “objectes de la ciència”, enlloc de subjectes protagonistes dels seus processos sexuals i reproductius. Protagonistes, en definitiva, de les pròpies decisions envers els seus cossos.
