Des de Dona Llum, l’Associació Catalana per un Part Respectat, et fem arribar l’informe NÉIXER EN HORARI LABORAL A CATALUNYA, realitzat amb la col·laboració d’El Parto es Nuestro.
Aquest estudi posa de manifest com la xifra de naixements registrada dissabtes, diumenges i festius és sensiblement menor any rere any. Néixer durant la jornada laboral s’ha convertit en el més habitual a Catalunya al llarg de les últimes tres dècades.
Descàrrega directa de materials:
INFORME “NÉIXER EN HORARI LABORAL A CATALUNYA”
NOTA DE PREMSA Informe
GRÀFIQUES Informe
DOSSIER DE PREMSA DONA LLUM
INFORME: NÉIXER EN HORARI LABORAL A CATALUNYA
Un informe de Dona Llum amb la col·laboració d’El Parto es Nuestro
PER QUÈ CADA VEGADA HI HA MENYS PARTS DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS?
Metges o bebès: qui tria el moment del part? Programar-los sense raons de salut que així ho requereixin, una alarmant tendència cada vegada més present als hospitals catalans.
Un informe de Dona Llum, l’Associació Catalana per un Part Respectat, alerta sobre els riscs que assumeixen mares i nadons com a resultat d’intentar concentrar l’activitat de les sales de part de dilluns a divendres fruit de la imposició d’interessos per part del cos mèdic.
El número d’induccions al nostre país és més del doble del recomanat per l’OMS. L’índex de cesàries segueix a l’alça i es troba molt lluny dels percentatges establerts per aquest organisme internacional.
S’estima que l’any 2015 a Catalunya un mínim de 5.913 dones embarassades van ser induïdes sense un motiu mèdic que així ho justifiqués i 8.519 van ser sotmeses a una “cesària innecessària”.
Barcelona, 8 de gener de 2018.- La distribució de naixements segons el dia de la setmana ja no és casual. Néixer durant la jornada laboral s’ha convertit en el més habitual al llarg de les últimes tres dècades a Catalunya. Així ho demostra un estudi elaborat per Dona Llum, l’Associació Catalana per un Part Respectat, en col·laboració amb El Parto es Nuestro.
L’informe Néixer en Horari Laboral constata un abús dels naixements planificats –programats sense factors de tipus clínic– als hospitals catalans, tant públics com privats: el nombre de parts s’incrementa en els dies centrals de la setmana i disminueix notablement durant els caps de setmana i els festius.
“Aquesta situació és molt preocupant perquè posa en risc la salut de mares i nadons. Pel que fa als naixements a Catalunya, avui, els interessos de la salut se supediten a raons d’agenda i a la conveniència logística dels hospitals”, declara Marta Busquets, advocada i presidenta de Dona Llum.
Les rutines hospitalàries afecten directament el quan i el com: la jornada laboral s’ha acabat imposant a la fisiologia natural del part.
La xifra de naixements registrada en dissabtes i diumenges és sensiblement menor any rere any, mostrant una tendència descendent des del 1985 fins el 2015, període que s’ha analitzat per elaborar aquest informe. La proporció hauria de seguir una distribució uniforme de probabilitat al llarg dels set dies de la setmana, un ritme alterat per l’excés de parts planificats per decisió mèdica.
El 1985 hi havia un repartiment més equitatiu de naixements al llarg dels dies de la setmana, incloent-hi dissabtes i diumenges. La tendència de desplaçar la data dels naixements perquè no tinguin lloc en cap de setmana és definitivament més marcada al 2015. Així doncs, cada vegada és més improbable néixer en cap de setmana a Catalunya.
Sales de part “tancades per vacances” per Sant Esteve a Catalunya, però no a Madrid.
Aquesta alteració també es fa palesa en l’anàlisi anual, i és que els dies en què es produeixen menys naixements estan profundament marcats per les festivitats locals.
Malgrat el número de naixements s’hauria de presentar uniforme al llarg de l’any, els calendaris de l’estudi mostren clarament com els festius a Catalunya, i els que ho són també a tot l’Estat, registren molts menys naixements. Dates assenyalades com l’1 i el 6 de gener, l’1 de maig, el 24 de juny, el 15 d’agost, l’11 de setembre, l’1 de novembre i el 25 i el 26 de desembre en són només alguns exemples.
La proliferació de les “inne-cesàries”, encara més alarmant de dilluns a divendres.
Si les raons per practicar una cesària fossin exclusivament de tipus clínic, s’haurien de produir el mateix nombre d’aquestes intervencions quirúrgiques en qualsevol dia de la setmana i de l’any, ja que la salut no entén de calendaris.
A partir de l’anàlisi de les dades proporcionades per l’IDESCAT a Dona Llum sobre el tipus de part (vaginal/cesària) des del 2008 al 2015, l’informe Néixer en Horari Laboral mostra com els percentatges de part per cesària varien segons dies de la setmana, tipus de centre (públic o privat) i lloc de residència.
La probabilitat de ser sotmesa a una cesària de dilluns a divendres ronda el 32%, mentre que els caps de setmana la probabilitat disminueix significativament fins el 22%. Això succeeix de la mateixa manera en els quatre anys estudiats: 2012-2015. Crida l’atenció que dimecres és sempre el dia en què més cesàries es realitzen.
“Aquests fets no tenen explicació des d’un punt de vista centrat exclusivament en la salut, sinó que obeeixen a dinàmiques hospitalàries de tipus organitzatiu”, afirma Busquets.
Sabem que la taxa de cesàries va directament relacionada amb la d’induccions, ja que l’administració d’oxitocina sintètica en general pot propiciar que es requereixi d’aquesta cirurgia, així com de parts instrumentals. Això podria explicar per què els caps de setmana hi ha menys cesàries, ja que els parts induïts es programen entre setmana i en horari laboral. D’altra banda, els festius locals són clarament els dies amb menys cesàries, principalment, perquè no s’hi registren naixements.
D’altra banda, els centres privats tenen una taxa de cesàries significativament superior a la dels públics. Mentre el 2010 era 8 punts més alta –un 22% de cesàries a la sanitat pública i un 30,5% a la privada–, el 2015 es va arribar al 31, 7%, gairebé 10 punts per sobre el percentatge de 22,1% dels hospitals públics.
A més a més, tot i ser lleugera, hi ha una variació en el percentatge de cesàries segons el lloc de residència de la mare. Per exemple, mentre a Girona un 25,7% dels parts són per cesària, a Barcelona s’arriba a un alarmant 29,1%.
Aquests altíssims tants per cent no compleixen amb el màxim recomanat per l’OMS del 15%. D’acord amb l’anàlisi realitzat per Dona Llum, a Catalunya l’any 2015 un total de 8.519 dones van ser sotmeses a una cesària sense motiu mèdic que ho justifiqués, malgrat l’augment del risc de morbomortalitat materna i infantil que això implica, entre moltes d’altres variables de salut pública a tenir en compte.
Catalunya, lluny de les recomanacions de l’OMS pel que fa a induccions.
L’Organització Mundial de la Salut porta dècades alertant països com Espanya dels riscs de programar parts, ja sigui a través d’una inducció o bé d’una cesària programada. Catalunya excedeix significativament les taxes de parts induïts i cesàries programades recomanades per l’OMS, i són les dones i els seus bebès qui assumeixen els riscs físics i psíquics de la programació de naixements per raons no mèdiques així com de l’abús de l’oxitocina sintètica.
Espanya sobrepassa les recomanacions de l’OMS quant a induccions, que estableixen que aquestes només poden realitzar-se per motius mèdics específics i cap regió hauria de tenir-ne més d’un 10%. Entitats estatals com El Parto es Nuestro ens adverteixen sobre aquest fet: les induccions a Espanya, d’acord amb les dades del Ministeri de Sanitat, se situen al 19,4%. A Catalunya, segons les dades recollides per l’estudi MidconBirth, el percentatge és del 23,5%.
Catalunya va registrar un total de 69.333 naixements l’any 2015, dels quals sabem que el percentatge d’induccions va ser (com a mínim) del 23,5%. De la mateixa manera coneixem que el percentatge màxim d’induccions recomanat per l’OMS és del 10%, una diferència (insistim, com a mínim) del 13,5% a l’alça. Així doncs, les dades ens diuen que, l’any 2015, un mínim de 5.913 dones embarassades van ser induïdes sense motiu mèdic que ho justifiqués amb l’elevat risc que això implica per a elles i els seus nadons.
Cal tenir en compte que el percentatge del 23,5% només inclou les dones embarassades de risc baix i mitjà. No inclou les de risc alt, categoria que engloba dones no només amb diagnòstic de patologia greu: n’hi ha prou amb tenir una cesària prèvia o una diabetis gestacional controlada. “És preocupant que a Catalunya el percentatge total d’induccions només per a dones de risc baix i mitjà sigui més del doble del recomanat per l’OMS per al total de dones, incloent-hi les d’alt risc”, sostenen des de Dona Llum.
Arrel d’aquest excessiu nombre d’induccions, el Ministeri de Sanitat es planteja la necessitat d’investigar-ne les causes amb l’objectiu de poder complir amb les recomanacions de l’Estratègia d’Atenció al Part Normal del Sistema Nacional de Salut.
Qui n’assumeix els riscs?
Dona Llum se suma a El Parto es Nuestro en afirmar que són les dones i els seus nadons qui assumeixen els riscs i les conseqüències de programar parts, així com de l’abús de l’oxitocina sintètica i les cesàries programades, sovint sense haver estat degudament informades ni haver donat el consentiment a les intervencions mèdiques esmentades.
El preu que paguen és alt. Els riscs que una inducció mèdica implica per a les mares són un major risc d’hiperestimulació de l’úter, ruptura uterina, part instrumental, cesària i hemorràgia postpart, a més d’una major probabilitat de dificultats amb la lactància materna, depressió i ansietat postpart. Per als nadons, una inducció suposa un major risc de patiment fetal, hipòxia i ictericia neonatal.
Pel que fa als riscs associats a la cesària, entre ells s’hi troben un major risc de trombe, hemorràgia, infecció, lesions en altres òrgans, histerectomia i fins i tot mort materna. Una cesària també afecta la fertilitat a llarg termini –incloent riscs com una major probabilitat d’embaràs ectòpic, placenta prèvia en futures gestacions, adherències a la cicatriu…–, un major risc de mort intrauterina inesperada i una major probabilitat de repetició de cesària. Per als nadons, una cesària comporta un major risc d’insuficiència respiratòria, prematuritat iatrogènica i més dificultats amb la lactància. A més, la microbiota fetal es veu alterada, afectant el sistema immunitari a curt i llarg termini, augmentant el risc de patir certes malalties en el futur com l’obesitat, l’asma o la diabetis.
Una crida a la reflexió conjunta de la societat.
Des de Dona Llum es fa una crida a reflexionar sobre les raons que podrien explicar aquestes preocupants tendències: “ens preguntem si cada vegada hi ha més parts programats –induïts i alterats– perquè l’atenció va lligada a un/a obstetre/a en concret que ha de compatibilitzar l’atenció als parts amb la seva tasca de consulta privada, sovint fora de l’hospital, i els seus plans familiars i d’oci.
A més a més, els obstetres a la sanitat privada sovint facturen segons els parts que atenen. També a la sanitat privada les llevadores tenen menys presència i menys autonomia en l’atenció al parts. Els protocols a la sanitat privada acostumen a ser, en general, més restrictius i menys actualitzats.”
D’acord amb la junta de sòcies de Dona Llum, “la iniciativa d’estudiar les condicions obstètriques de les dones al nostre territori hauria de ser impulsada pels propis hospitals i administracions públiques. No hauria de ser una responsabilitat d’associacions d’usuàries que, a més, sovint troben obstacles com el recull deficient de dades i la opacitat i falta de transparència –precisament, per part d’hospitals i administracions públiques”.
Informar i donar suport, la tasca de Dona Llum
Ja fa un temps que l’associació alerta les dones catalanes de les dificultats que suposa que la data probable de part sigui propera a un festiu, sobre tot com a resultat dels nombrosos testimonis i consultes que reben en moments assenyalats del calendari com les recents festivitats nadalenques. En aquests dies, són més freqüents les induccions i les cesàries en dones embarassades sense diagnòstic de patologia.
Fundada el 2006, Dona Llum és una entitat sense ànim de lucre dedicada al voluntariat i formada majoritàriament per dones unides pel convenciment que mares i nadons han de rebre una atenció digna i respectuosa durant l’embaràs, el part i el puerperi a Catalunya.
Dona Llum reclama que les dones i els seus infants se situïn al centre de l’atenció perinatal a Catalunya, observant les pràctiques sanitàries actuals i promovent la seva adequació a l’evidència científica des del respecte a les necessitats i drets de les mares i els nadons. “Volem que a Catalunya tots els parts i naixements siguin respectats, segurs i feliços”.
Entre moltes altres accions, Dona Llum ofereix informació i recursos sobre embaràs, part i postpart basada en l’evidència científica, organitza xerrades i tallers, monitoritza pràctiques sanitàries i elabora estudis, recull testimonis de les seves usuàries i els proporciona assessorament, etc.
Després d’analitzar les dades en diferents gràfiques i taules, Dona Llum es pregunta:
Per què el nombre de naixements cau cada vegada menys en dia festiu?
Per què les sales de part queden lliures el cap de setmana?
Si els naixements depenen d’un procés fisiològic aleatori, per què es produeixen cada vegada més de dilluns a divendres?
Cesàries a Catalunya: s’utilitzen realment per reduir les complicacions del part o el seu nombre ha augmentat per raons no mèdiques?
Si les indicacions per practicar una cesària han de ser exclusivament de tipus clínic, per què no es produeix el mateix nombre d’aquestes intervencions quirúrgiques en qualsevol dia de l’any?
Per què es fan més cesàries en la sanitat privada a Catalunya?
Per què el percentatge de cesàries és més alt a Barcelona que a Girona?
Comparativa entre Catalunya i la Comunitat de Madrid:
Les taules d’ambdós informes mostren com la corba a la Comunitat de Madrid és més pronunciada, però la tendència és la mateixa. Una de les possibles raons és que, per al present informe sobre Catalunya, s’ha disposat de dades des de 1985, mentre que les dades de la Comunitat de Madrid recullen els naixements des de 1975, una dècada més.
A banda de les festes nacionals compartides, les dades posen de manifest el marcat caràcter local dels dies durant els quals no es produeixen naixements. A diferència dels catalans, els nadons madrilenys no tenen problemes per néixer en dies com el 24 de juny (Sant Joan), l’11 de setembre (la Diada) o el 26 de desembre (Sant Esteve). De la mateixa manera, aquests no neixen en dies com el 2 de maig (dia de la Comunitat de Madrid), el 15 de maig (Sant Isidre) o el 9 de novembre (dia de l’Almudena), mentre que els nadons catalans sí que ho fan.
A l’informe Nacer en Horario Laboral d’El Parto es Nuestro també es mostren taules elaborades per als casos dels Estats Units, el Regne Unit i Gal·les, Nova Zelanda i Austràlia, on s’hi pot veure que es repeteix el mateix patró de menys naixements en festius locals.
Tot i així, tenint en compte que l’evolució que mostren les dades per a la Comunitat de Madrid i Catalunya són semblants, és interessant consultar la mateixa taula elaborada per El Parto és Nuestro a Madrid, ja que disposa de dades de deu anys més enrere (s’inicia al 1975 enlloc del 1985). Crida l’atenció la diferència entre el 1975 a Madrid –quan els naixements es repartien de manera uniforme a tots els dies de la setmana– i l’any 1985 a Catalunya, on ja s’hi comença a veure una tendència excloent de naixements en dissabte i diumenge. Les gràfiques del 2010 a Madrid i el 2015 a Catalunya confirmen el procés anterior.
facebook.com/AssociacioDONALLU
Repercussió a premsa:
8aldia (aquí podeu veure a la Maternitat del Clínic defensant l’indefensable, menteix l’IDESCAT aleshores?)
